D'una forma pràctica es presentaran mitjançant taules per les diverses situacions que requereixen una actitut específica en el maneig de les vacunes.

• Vacunació en Inmunodeprimits
• Vacunació en Inmigrants
• Vacunació del Personal Sanitari
• Bibliografia

Vacunació en Inmunodeprimits

Los pacientes inmunodeprimidos suelen tener una respuesta inmunitaria a las vacunas inferios a la de las personas inmunocompetentes, pero su vacunación puedes ser beneficiosa par prevenir algunas infecciones que ellos revisten más gravedad. Se recomienda establecer un progrma de vacunaciones adaptado individualmente a los riesgos a que se hallan expuestos dichos pacientes.
Las vacunas con gérmenes incativados, toxoides y vacunas de polisacáridos no implican riesgo para los inmunodeprimidos.
La vacunació s'ha de realitzar com més aviat millor en el curs de la malaltia, o abans que es produeixi, en aquells casos que es prevegi que es alterarà la capacitat de resposta immunitària del pacient. Si s'administra un vacuna 2 setmanes abans o durant un tractament inmunosupresor, ha de considerar-se que la persona no està immunitzada i cal vacunar-la 3 mesos després de finalitzar el tractament.

Grupo A: persones infectades por el VIH.

Grupo B: persones con inmunosupresió severa no relacionada amb el VIH.

Grupo C: persones amb trastorns que causan déficit inmunológicos limitats.

(a) No administrar si CD4<200 O <14% del total de linfocitos.

(b) Es precisan dosis mayores (el doble de lo habitual) i de record més frecuents en pacients afectats de insuficiència renal. La necesitat de dosis de record s'estableix en funció del nivell de anticuerpos que en aquests pacients es determina periódicament.

(c) Recomanada en asplenia.

Vacunació en Inmigrants

Les persones immigrants sovint procedeixen de zones econòmicament deprimides pel que en general no estan suficientment vacunades a malalties davant les quals la població autòctona sol estar protegida. Això implica que, a part del risc individual, poden convertir-se en transmissors de malaltia.

• Es considera que un immigrant està bé vacunat, quan ha rebut dos dosi de la triple vírica, tres dosi de la difteria-tètan i tres dosi de vacuna de polio inactivada.
• Es recomana especialment l'administració de la polio inactivada en immigrants que provenen de països on encara existeix circulació de polio-virus salvatge i també a les persones amb les quals convisquin. La pauta en aquests casos: dos dosi separades per 1 ó 2 mesos, i la tercera als 6 ó 12 mesos de la segona.
• Si no existeixen documents que avalin les dosis vacunales rebudes, aquestes es consideraran com no administrades.
• Sempre que sigui possible es faran coincidir les dosi amb les edats corresponents al calendari vacunal vigent en cada comunitat autònoma.

Vacunació del Personal Sanitari

Els traballadors sanitaris constituïxen un colectiu que per la seva especial vinculació laboral, la prevenció de malalties vacunables adquireix una especial rellevància. recomanades per al personal sanitari es divideixen en els següents grups:

Bibliografía

• Álvarez Pasquín et al. Prevención de las enfermedades infecciosas. Grupo de prevención de enfermedades infecciosas PAPPS-semFYC. Aten Primaria 2005;36(Supl 2):66-84.
• Manual de enfermedades infecciosas en Atención Primaria. Grupo de enfermedades infecciosas. 2ª edición.
• Vacunación en Adultos. Recomendaciones 2004. Ministerio de Sanidad y Consumo. Disponible en: http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/vacunaciones/docs/recoVacunasAdultos.pdf